Com que és una llei nova genera dubtes d’interpretació, i per això els jutges de primera instància de Barcelona s’han posat d’acord per establir criteris conjunts sobre diferents aspectes de la llei

Les demandes de desnonament han caigut en picat des de l’entrada en vigor de la llei d’habitatge, el 26 de maig. Interposar una demanda implica temps i diners, i ara els grans tenidors han de passar per un procés previ d’intermediació i els buits i els dubtes d’interpretació que planteja la nova llei han frenat l’activitat de molts advocats.

Així ho constaten els jutges de primera instància de Barcelona, que han decidit unificar criteris sobre com aplicaran la nova llei i han elaborat un document on consensuen 15 punts. Roberto García Ceniceros, delegat dels jutjats de primera instància de Barcelona, es mostra molt satisfet d’haver pogut arribar a aquests acords.

“Nosaltres el que diem és que tots aquests tràmits es portin d’una manera unificada en tots els jutjats i que no hi hagi divergències que algú ho està aplicant d’una manera o d’una altra, el que és el tràmit procedimental.”

Qui és titular d’un immoble

I un dels aspectes clau ha estat aclarir quan es considerarà que algú és un gran tenidor. La llei preveu que un gran tenidor és el titular de 10 o més immobles, però deixa molts buits i pot donar peu a diferents interpretacions que ara els jutges han consensuat.

“El que no pot ser és que una persona o una societat sigui gran tenidor en el jutjat 30 i en el 31 ja no ho sigui. Això és el que voliem evitar com fos.”

Perquè es computi com a titular de l’immoble els jutges han acordat que com a mínim s’ha de tenir més d’un 50% de l’immoble.

Demandes de grans tenidors presentades abans de la llei 

També han arribat a acords sobre com es tramiten els centenars de demandes de desnonament presentades abans del 26 de maig, però que encara no s’havien admès a tràmit, perquè per exemple faltava un poder, no s’havia pagat una taxa determinada o faltava un requisit processal.

En aquests casos de demandes prèvies els jutges han decidit que, malgrat que la nova llei exigeix que els grans tenidors abans de presentar una demanda han de passar pel procediment previ de conciliació, no estaran obligats a fer-ho.

“Entenem que els grans tenidors no podien estar obligats a complir un requisit que no estava en vigor quan es va presentar la demanda, […] però des del moment en què admetem la demanda el procediment s’ha de trametre d’acord amb la normativa vigent, que és la nova llei d’habitatge.”

Informes de vulnerabilitat en tots els casos

És a dir, que un cop acceptada la demanda, encara que els grans tenidors no hagin passat pel tràmit previ d’intermediació o conciliació on l’administració sabrà quina és la vulnerabilitat de les famílies, el jutge sí que comunicarà el cas als serveis socials perquè facin un informe de vulnerabilitat de la família i després d’avaluar-lo resoldrà si continua el procediment o el suspèn. En els casos de propietats de grans tenidors la llei preveu una suspensió de 4 mesos i de 2 si es tracta d’un petit propietari.

De moment encara no estan entrant demandes de desnonament de grans tenidors perquè ara han de passar per un procediment previ d’intermediació. Però els jutges preveuen que el volum de feina serà molt elevat d’aquí uns mesos, tant als jutjats com als serveis socials, perquè a més a més en tots els casos de desnonament s’exigirà un informe de vulnerabilitat de la família emès pels serveis socials.

“Si els serveis socials no es potencien amb més mitjans personals i materials jo crec que serà difícil perquè ara han d’emetre informes de tots els procediments de desnonaments.”

El fet que es demanin molts més requisits també alentirà els procediments.

 “Tu has d’acreditar que no ets un gran tenidor presentant la certificació registral amb les teves propietats. És el no gran tenidor el que ha de demostrar que no és gran tenidor”.

Un altre dels punts polèmics acordats és que també inclouen com a grans tenidors les societats i empreses públiques dedicades a l’habitatge, com pot ser l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o l’Incasòl.

Font: 324